Quan la festa és llegenda

Si hi ha una cercavila infantil única al Penedès i a tot Catalunya, aquesta és la Cercavila de l’Imaginari de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’una cercavila formada per vuit balls, protagonitzats per nens i nenes de 6 a 16 anys, que expliquen tot ballant les rondalles, llegendes i històries de la comarca del Garraf, des de l’arribada del ferrocarril a Vilanova fins a la tradició marinera i vitivinícola de la comarca.


Corria el mes de gener de l’any 1999 i a Vilanova i la Geltrú la festa major només feia dos anys que s’organitzava a través de la figura dels Pabordes. Aquell any, els set vilanovins i vilanovines encarregats d’organitzar la festa grossa de la ciutat van creure que havien de buscar fórmules per incloure la canalla dins la festa major, ja que en aquells anys l’única manera que tenien de participar-hi era essent uns espectadors més. Fins llavors no hi havia cap colla popular a Vilanova que inclogués els més petits a la festa, més enllà de la colla castellera dels Bordegassos o dels actes infantils que s’organitzaven.

Després de moltes setmanes de preparació i de buscar la complicitat de molts vilanovins i vilanovines, que es van fer seva la idea i van treballar voluntàriament en la seva creació, va néixer l’agost d’ara fa vint-i-dos anys la Cercavila de l’Imaginari. Aquesta cercavila infantil és única a tot el país, ja que només es pot veure a Vilanova i la Geltrú cada 6 d’agost, un cop els actes grossos de la festa ja han acabat, ja que aquesta també va ser una de les premisses inicials: que fos una cercavila que no acabés eclipsada per les més tradicionals, com la de Vigília o la del Vot del Poble.

Aquest any, però, la pandèmia ha obligat que per segona vegada consecutiva no puguin sortir a ballar els nens i nenes de l’Imaginari, tot i que els organitzadors confien poder recuperar la normalitat de cara a la festa major de l’any 2022. Per aquest motiu, aprofitant l’aturada temporal, des de La Fura hem volgut acostar-vos aquesta peculiar cercavila de la festa major de Vilanova i la Geltrú. Una festa que comença aquesta setmana i que s’allargarà fins al 6 d’agost, amb actes en format reduït i amb cercaviles limitades a la reserva prèvia d’entrades.

Els inicis

Anna Carbonell, membre de l’entitat Cercavila de l’Imaginari i pabordessa l’any 1999, explica com el grup de pabordes d’aquell any van remoure cel i terra per fer realitat la idea de fer participar els més petits a la festa major. Gràcies a la col·laboració del folklorista vilanoví Bienve Moya, es va pensar que cada ball de l’imaginari expliqués una llegenda, un conte o un fragment d’història de Vilanova i la Geltrú o de la comarca del Garraf. D’aquesta idea en van sortir vuit balls, tot i que per falta de temps i de balladors, aquell primer any només en van poder sortir cinc: el ball de la Fundació de la Vila Nova, el ball de Miralpeix, el ball de les Coves de Ribes, el ball de la Lluna en un Cove i el ball de Pescadors. Els altres tres balls s’han anat incorporant en les posteriors festes majors, com el ball de l’Arribada del Ferrocarril (2000), el ball del Cep (2004) i el ball de la Sínia (2006) que completen la idea inicial dels vuit balls que es van pensar l’any 1999. Un dels fets que diferencia i fa especial la Cercavila de l’Imaginari és que cada ball és original i ha estat concebut sense adaptar per als nens cap dels balls tradicionals de la festa major de la capital del Garraf.

Uns altres vilanovins implicats per fer realitat la Cercavila de l’Imaginari van ser els reconeguts titellaires de l’Estaquirot. Explica Anna Carbonell que va ser a través d’ells que es va poder contactar amb els escultors que es van encarregar de fabricar gran part dels elements que avui acompanyen els balls, com els gegants i capgrossos que protagonitzen el ball de la Fundació de la Vila Nova. Carbonell recorda, però, que la feina va ser conjunta i els voluntaris que es van afegir en l’organització de l’Imaginari també es van encarregar de modelar, llimar i pintar les figures festives.

Les músiques

Una vegada es van tenir definits els balls i els seus elements de cartó pedra, calia triar la peça musical que acompanyaria la dansa. Per això, es van triar partitures ja existents de música popular i tradicional, però que no es ballessin en altres danses populars, com les de bastons, pastorets, gitanes o panderos. Només hi ha un ball de la Cercavila de l’Imaginari amb música que sí que va ser composta expressament per a l’ocasió. Es tracta del ball de la Fundació de la Vila Nova que dansa gràcies a la música creada pel vilanoví Miquel González.

Encara en l’àmbit musical es va decidir també que cada ball anés acompanyat per formacions diferents. D’aquesta manera alguns balls van acompanyats per una formació de grallers, uns altres per una cobla i una banda d’instruments de metall i també n’hi ha que van acompanyats de flabiols i sacs de gemecs.

El Vestuari

Una de les tasques a la qual també es van dedicar molts esforços va ser la creació del vestuari. La majoria dels balladors, com en els balls clàssics de festa major, vesteixen amb una base de pantalons i camisa blanca. Després es van afegint complements en funció dels personatges o de la temàtica de cada ball. També les espardenyes de set vetes van ser creades especialment per a la Cercavila de l’Imaginari, cada ball amb un color diferent.

Organització

Són moltes les maneres de funcionar que fan única la Cercavila de l’Imaginari, com ara la seva organització i el sistema de participació que des del primer any s’ha respectat. Des de l’inici, els impulsors van tenir clar que cap nen podia repetir en un ball dos anys seguits. D’aquesta manera es donava l’oportunitat a tots els infants vilanovins a participar-hi i la tria de balladors i balladores es fa per sorteig. Anna Carbonell explica que el primer any els nens i les nenes es van anar a buscar a través dels centres d’esplais, ja que era estiu i les escoles estaven tancades. Amb els anys, les noves tecnologies i la popularitat que ha agafat la festa, les preinscripcions es fan per internet i ja no cal anar escola per escola informant que els nens i les nenes tenen l’oportunitat de participar en una de les cercaviles de la festa major. Cada any surten al carrer 250 nens per explicar les rondalles garrafenques tot ballant. En total, al llarg d’aquests anys, han estat més de 4.000 nens i nenes els que han participat en la Cercavila de l’Imaginari.

Al cap d’uns anys, els organitzadors es van agrupar sota el paraigua de l’entitat Cercavila de l’Imaginari, una associació d’entre 40 i 50 voluntaris que treballa per mantenir la festa i s’encarrega dels preparatius, sigui arreglar vestuari o repintar i remodelar elements de l’imaginari.

Futur assegurat

Si d’una cosa han servit aquests més de vint anys de Cercavila de l’Imaginari és per crear una bona escola de futurs balladors i defensors de la festa major vilanovina. Explica Carbonell que molts dels nens i nenes que van sortir l’any 1999 ara segueixen col·laborant amb la cercavila des d’una altra perspectiva com a monitors o com a pares que hi porten els seus fills a ballar.

Això vol dir que el futur de la festa està assegurat i que la novetat que van pensar els Pabordes l’any 1999 ha estat tan enriquidora que ha acabat convertida en tradició.

XERRADA

Dissabte 10 de juliol vam assistira la Penya Barcelonista de Vilanova i la Geltrú, commemoració del 250è aniversari dels GEGANTS DE VILANOVA I LA GELTRÚ

La jornada portava el títol: ELS ELEMENTS FESTIUS AHIR, AVUI I DEMÀ
“Els models de festa major petita i els seus elements”
Representants de la Patum infantil de Berga, de la Cucafera de Reus, de les Festes de Sant Roc de Solsona i de la cercavila de l’Imaginari de Vilanova i la Geltrú.

El format infantil de les festes és una iniciativa amb poc més de 60 anys d’història.
Quin és el paper d’aquesta nova modalitat?
Quin és el model que cal seguir, si és que hi ha algun model que s’està imposant en les darreres dues dècades?

CERCAVILA DE L’IMAGINARI 2021

La maquinària per engegar la CERCAVILA DE L’IMAGINARI comença a funcionar uns mesos abans que arribi l’estiu i aquest any també l’haurem de deixar passar…
Us esperem doncs per tornar-hi el 6 d’agost de 2022 amb molta il·lusió i moltes ganes!
Mentrestant, estigueu atents per que hi haurà sorpreses!
Bon ESTIU, encara una mica DIFERENT!!! ❤️

DE VILANOVA A LA QUADRA DE MIRALPEIX

CLICA PER VEURE L’ITINERARI

De Vilanova a la Quadra de Miralpeix. Diumenge, 28 de juny de 2020

Sortim de Vilanova pel barri de la Bòbila, deixant a l’esquerra la paret de la fàbrica Componentes. Passem a tocar de la Muntanyeta, antic referent dels mariners,  i enfilem per la coma de la Guineu, ja en terme de Ribes. Farem un tros urbanitzat, tenint a l’esquerra les cases de mas d’en Serra i a la dreta la urbanització Casa del Mar (masia dels Colls).

Després d’una bona panoràmica de boscos, muntanyes properes i antigues vinyes, pujarem cap el coll de les Forques i baixarem a mas Pasqualí. Primer fou conegut per mas de n’Arrover, i després per mas d’en Pasqual, quan fou adquirit el segle XVIII per Josep Pasqual, anomenat Pasqualí.

Ja som en terme de Sitges, i ens arribarem al pla de l’Agutzilet ja dins els dominis de l’antiga Quadra de Miralpeix.

La Quadra de Miralpeix quedava delimitada per la riera de Ribes, la mar, mas Pasqualí i el terme de Ribes. Dins la partida hi havia tres masies importants: Miralpeix, mas Pasqualí i can Girona. El segle XI consta que el bisbe de Barcelona Guislabert, el seu germà Mir Geribert -autoproclamat príncep d’Olèrdola- i la seva esposa Guisla, filla del senyor del castell de Cubelles, cediren la meitat de la quadra de Miralpeix a Arnau d’Arvolí.  Al llarg dels anys aquest territori seria del noble Bernat de Fortià, del bisbat de Barcelona i de la parròquia de Ribes.

El topònim Miralpeix està documentat del segle XI, i faria referència al fet de ser un espai que dominava al mar, tot i que hi ha altres  explicacions.

Deixem a l’esquerra la pujada de Sant Agustí, per on passava l’antic camí de Vilanova a Sitges,  i el fondo d’en Bercoc, que davallen cap a can Girona -davant la pedrera de la Mata-,  i agafem un bonic camí cap el collet de Miralpeix. Des d’aquí podrem veure les runes de l’antiga masia fortificada de Miralpeix situades davant l’entrada de l’hotel Dolce. A dins del complex de l’hotel encara hi ha la torre del vell molí de vent de Miralpeix.

Primer coronarem la muntanya de la Mare de Déu de Gràcia on contemplem les restes de la torre del far aeri. Un far òptic de 1945 que orientava els avions que s’aproximaven al Prat. Aviat fou abandonat per les antenes de la Trinitat. També hi veurem les restes de l’antiga ermita de la Mare de Déu de Gràcia, també  anomenada el segle XV Santa Maria de Miralpeix. Construïda entre els segles XII i XIV, antigament s’hi celebrava un aplec per Sant Marc, i fou destruïda durant la guerra. L’actual urbanització també va destruir el camí medieval que hi pujava des de l’era de la masia de Miralpeix. Tenim bones vistes cap a l’Autòdrom de Ribes (1923), la plana de Sitges i el massís de Garraf. Poc després arribarem a la muntanya de Miralpeix on podrem contemplar les restes de l’antic castell del mateix nom. Algunes fonts defensen que era d’origen àrab, altres que formava part de l’estructura defensiva del comtat de Barcelona. També formaria part dels dominis del senyor de Ribes.

Ens caldrà retrocedir una mica per on hem vingut, per poder agafar un corriol a l’esquerra que s’enfila cap el Fitó de Miralpeix. És una pujada suau al cim més alt de la zona, i a dalt hi podrem veure un vèrtex geodèsic.

Poc a poc anirem perdent alçada resseguint en direcció a la costa la serra dels Paranys que ens duria fins el puig del Codolet i la punta de les Coves.

Deixem a la dreta el fondo d’en Pasqualí amb les vinyes que s’apropen al mar, i arribem  al fondo del Jaques, on agafarem la pista que ens durà de nou cap a la urbanització dels Colls i Vilanova. Això, si no ens perdem !

Com vosaltres sabeu, la llegenda ens diu que els cristians reclutaren homes per prendre als àrabs el castell de Miralpeix. Molts cristians eren pescadors i demanaren a Déu de pescar un peix ben gran per poder marxar a atacar el castell. El desig els fou concedit. Encuriosits per la magnitud del peix els sarraïns abandonaren el castell, moment que fou aprofitat pels cristians. En senyal d’agraïment aixecaren la capella dedicada a la Mare de Déu de Gràcia.

ALBERT TUBAU GARCIA / President Institut d’Estudis Penedesencs

PERSONALITZA’T LA BARQUETA

Personalitza aquestes barquetes del ball de pescadors de la Cercavila de l’Imaginari. Descarrega’t la imatge i et proposem:

1. Pinta amb pintura, ceres o tints les barquetes, o decora-les amb boletes de paper de seda o plastilina, posa-li nom I penja-la a l’Instagram amb el hashtag #barquetes_vng i etiquetant @imaginari_vng

2. Si vols continuar amb l’activitat anterior, agafa la barqueta que has decorat, ubica-la en algun lloc per on passa la Cercavila de l’Imaginari, fes-li una foto I penja-la a l’Instagram amb el hashtag #barquetes_vng i etiquetant @imaginari_vng

3. Si encara et queden ganes de seguir jugant amb el Ball de pescadors de la Cercavila de l’Imaginari, pots agafar les teves barquetes decorades I crear un vídeo, afegint la música, el públic I llocs emblemàtics de la ciutat.

LA LLUNA EN UN “COVID”

Com ja sabeu, aquest any vivim una situació excepcional i aquest, serà UN ESTIU DIFERENT
Com que en tenim moltes ganes, us covidem a viure la CERCAVILA DE L’IMAGINARI d’una altra manera!
Pareu atenció a les xarxes!!!

“UN ESTIU DIFERENT”

Portada del conte “UN ESTIU DIFERENT…”

“Un estiu diferent…”; el conte de la Cercavila de l’Imaginari i xocolatada

El dijous 1 d’agost a les 6 de la tarda Àstrid Pamplona i Anna Candela, membres de l’Associació de la Cercavila de l’Imaginari de Vilanova i la Geltrú, explicaran el conte “Un estiu diferent…” a la porxada de la Masia d’en Cabanyes

El Xavier Raventos va escriure aquest conte explicant les històries i llegendes de la comarca del Garraf amb les què es basen els tots els balls de la Cercavila de l’Imaginari acompanyat amb les il·lustracions del Carles Hernàndez. 

Aquest conte descobreix les històries que s’amaguen darrere d’aquesta cercavila tan especial i única a Catalunya.

Aquest conte tan especial es va editar l’any 2006 pel Cep i la Nansa i es va exhaurir al cap de dos anys…

REUTILITZA

Com cada anys a la botiga de l’Imaginari obrirem l’espai REUTILITZA, on podreu deixar aquelles d’espardenyes que els vostres fills o les vostres filles ja no utilitzen perquè algú altre les pugui utilitzar.

Enguany i per iniciativa de mares i pares ho hem obert a camises i pantalons.

Provarem a veure com funciona.!

L’IMAGINARI: La Petita Gran Cercavila

L’IMAGINARI: La Petita Gran Cercavila, per Helena Carbonell Cabutí

Des del 1999, cada any més de 200 infants de la ciutat formen part de la Cercavila de l’Imaginari, la qual ens permet conèixer la història i les llegendes que envolten Vilanova des d’una perspectiva festiva.

Hi ha moltes maneres de viure la cercavila, i jo l’he viscut com a participant, com a espectadora i com a monitora. I si des de fora és bonica, viure-la des de dins és encara millor. L’energia que hi ha durant els assajos; el moment màgic d’estar tots els infants en una mateixa sala a punt per començar i els nervis de just abans de sortir. Veure com se senten els veritables protagonistes del dia, les faixes que cauen i les espardenyes que es descorden, la il·lusió que la lluna entri dins el teu cove, cridar ben fort pic i pala perquè et sentin des de l’altra punta de la Rambla, moure els peus al ritme de la cançó de les barquetes, saludar el públic des de dins els capgrossos o mullar-los des de sota la serp.

Per tots aquests petits detalls, i per les ganes i la dedicació que hi ha darrere de l’Imaginari, us animo que aneu a veure la cercavila, perquè el sis d’agost, a Vilanova, els infants són els protagonistes de la Festa Major i l’energia que desprenen és espectacular.

Create your website with WordPress.com
Per començar